Sobre la Necessitat d’Acabar amb l’Església Catòlica i Les Seves Campanyes

Són diverses les raons que ens mouen a voler encarar-nos tant amb l’Església catòlica com amb els seus hipòcrites discursos Pro-vida. Més concretament, ens referim a la seva forta última campanya propagandística contra la reforma de llei de l’avortament, o dit d’una altra manera; capacitat de decidir que té una dona a no tenir una/un nadó, posssiblitat que actualment queda en la majoria dels casos reduïda a les clíniques privades i a partir d’unes causes molt concretes.

Controlant els nostres cossos

calvEn  primer lloc, defensem l’avortament sense entrar en el joc de qüestionar la decisió de la dona afectada perquè pensem que cada dona, com a propietària intrínseca del seu cos, ha de tenir l’oportunitat de decidir sobre què fer amb aquest, si vol o no portar una nova vida al món. I fent-ho, alhora, sense que se li requereixi cap tipus d’interrogatori, justificació legal o patològica, cost econòmic o experiència traumàtica evitable.

Contràriament al que argumenten algunes veus, nosaltres no veiem en absolut l’avortament com un capritx contemporani i encara menys com un assassinat, ja què pensem que és preferible evitar dur una nova vida al món a temps, que mantenir-la en la misèria.

Però malgrat defensem la pràctica avortista entesa com una necessitat, sabem que pot ser molt arriscada per la salut física i psicològica d’una dona. Arribant ser mortal en varis casos quan ha estat practicada desesperadament sense recursos en la clandestinitat. Per aquest motiu, creiem convenient adquirir els màxims coneixements possibles, al marge de fàrmacs i d’equips mèdics tecnològics (ja que existeixen altres mètodes avortistes naturals), treballant-ne la prevenció i sent molt conscients de totes les conseqüències que ens pot comportar.

Domesticant els nostres desitjos

El segon motiu, rau el el fet que ens oposem radicalment a l’escala de valors que promou l’església catòlica en la teoria i pràctica de la seva doctrina. Un d’aquests camps és la repressió dels gèneres i les  diferents sexualitats que una persona pot adoptar.

Ben allunyades/ts tant d’allò real com dels sentiments i les passions que sentim al ser amants, imposen una heterosexualitat obligada, per garantir que el comportament adient d’una dona no pugui anar més enllà que l’emmarcat dins la figura reproductora, on aquesta serà la cuidadora i la treballadora domèstica sotmesa als desitjos del “seu” home. L’ideal catòlic “d’home” serà aquell que amaga els sentiments, cap de família que ha d’adoptar el seu rol privilegiat patriarcal.

Al mateix temps,  amb la difusió de la seva propaganda condemnen a la marginalitat i a l’estigmatització a aquelles persones que surten d’aquests paràmetres de “normalitat”, promovent que la medicina continuï anul·lant la sexualitat de les/als infants que neixen amb uns òrgans sexuals poc definits pel binomi home/dona (dits/es hermafrodites o intersexuals), criminalitzant la masturbació, el lesbianisme, l’homosexualitat, la promiscuïtat i la transsexualitat, entre d’altres,  amb l’única finalitat de mantenir-nos més dèbils, tristes/os i dominables en la família nuclear (o tradicional).

Creient en nosaltres mateixes

Un altra raó per la que ens posicionem en contra dels missatges del pensament catòlic és perquè fa refugiar als/les “fidels” en divinitats inexistents en el món viu, convertint-les en persones indefenses d’autoestima baixa. Nosaltres pensem que com a matèria orgànica que som, compostes per nitrogen, sofre, carboni, hidrogen i oxigen, com tantes d’altres espècies vives, formem part de la Terra, i com a tals, som responsables i moneda de canvi dels successos que en ella i en nosaltres ocorren. Per tant, creiem contraproduent i alienant viure d’acord qualsevol religió confeccionada per morts aliens a la pròpia realitat palpable i existent.

Influència estructural

Els vincles en matèria política de l’Església catòlica espanyola i catalana està molt extesa i estructurada. Així disposa d’un complex educatiu, religiós, sanitari, judicial, d’oci, negocis i  mitjans de comunicació propis molt ampli. Tampoc oblidem que l’Estat cada any destina a l’Església catòlica espanyola  un 0,7% (150.000.000 d’euros) per: col·legis concertats,  organitzacions socials, professors/es de religió, hospitals i institucions “de beneficència”, capellanies castrenses a presons i casernes, patrimoni immobiliari i artístic

En l’àmbit polític, podem descobrir la participació en actes a favor de la família tradicional (GEC, Grupo de Entidades de la Família), entitat associada a E-Cristians, a personatges destacats dels partits PSOE, CIU i del PP, a presidents Olímpics i d’importants clubs esportius, a rectors universitaris i un llarg etcètera.

Exemples d’aquests noms són: Jordi Pujol, Ernest Benach, Joan Clos, Daniel Cirera, Dolors Nadal, Duran i Lleida, Juan Antonio Samaranch, Joan Gaspart, i la llista continua.

Negocis al marge de la moral

Per acabar, un altre factor que ens fa posicionar-nos frontalment en contra de l’Església catòlica és pels negocis capitalistes i en contra de la vida que tant defensen, incoherents  en el seu propi codi moral.  La Conferència Episcopal, bisbes com els de Burgos, Madrid, Oviedo i Astroga, Antonio María Rouco Varela, mantenen per mitjà de SICAV’s (Societats d’Inversió de Capital Variable) com ara: el Grupo SAMA, Bi Gran Premiere, Usmages i Vayomer.

esquD’aquesta manera inverteix en:

–          Empreses dedicades a la producció de begudes alcohòliques (Florida Ice and Farm)

–          Farmacèutiques que comercialitzen amb anticonceptius i estimulants per l’erecció alhora que experimenten diàriament amb animals (Pfizer),

–         Coorporacions que estan degradant la natural esa i les condicions de vida de les persones (Repsol YPF, Endesa, Telefònica,  Iberdrola, Royal Bank of Scotland, Allianz)

–          Productors i distribuïdores de ciment (Holcim).

Anuncis

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: