Maternitat: per sobre dels drets

oleiLa maternitat i la paternitat són principalment una cosa social. Amb unes formes i pràctiques que venen legitimades i acompanyades d’uns discursos hegemònics i “tradicionals” que afavoreixen la reproducció d’aquestes maneres de fer generació rere generació i que obeeixen als principis d’autoritat i explotació i als rols de gènere que se’n deriven. A partir d’aquí es pot proposar múltiples formes de maternitat i/o paternitat: al marge del poder, en contra del poder o amb elements favorables i d’altres contraris, etcètera. La que exclou o redueix a testimonial el rol dels homes també. Jo segons els rols de gènere dominants que se m’adjudiquen en funció dels meus genitals sóc un home i per tant mai viure un embaràs ni un avortament com ho faria una dona [pots deixar de llegir aquí].

Les llibertàries ens oposem als grups que es volen anomenar enganyosament “pro vida”, per molts motius, entre d’altres perquè ningú més que la dona ha de poder decidir si vol ser mare o no. Ara bé, a diferència de les persones que només reivindiquen el “dret” a l’avortament, nosaltres volem anar més enllà. Els drets són allò que l’autoritat estableix a favor d’algú, principalment dels “ciutadans”. Són un element bàsic de les democràcies tot i que ni els mateixos demòcrates els respectin. Ara bé, nosaltres som àcrates. Nosaltres exigim que ningú (ciutadà o no) que avorta sigui perseguit. Un cop aclarit això, cal seguir la recerca i la crítica ja que al marge de la legalitat o no de l’avortament hi ha moltes coses a tenir en compte com són: qui avorta (edat, classe social, origen); on s’avorta (actualment el 95% de persones ho fan en centres privats, a qui pertanyen aquests centres?); com (tècniques utilitzades, procediment des de que la dona decideix avortar, salut, diferències per preus?); per què? (sexualitats i usos de mètodes anticonceptius, us de mètodes barrera); el tracte a la dona en tot el procediment, tant a nivell de la seva salut física i mental, a nivell social, a nivell afectiu o econòmic; els “grups pro vida” (qui en forma part, qui els finança, on trobar-los); etcètera. Cal entendre l’avortament com un procés i permetre que qui ho necessiti es senti acompanyada i qui no que també tingui recursos per no ser maltractada o culpabilitzada pel poder legislatiu o mèdic.

Cal conèixer al màxim aquestes realitats que he esmentat als nostres pobles i ciutats per poder actuar. Actuar com cada llibertari senti, però sense oblidar que els camps d’acció són múltiples: conscienciació social a traves de difondre informació, acompanyament de qui vol ser acompanyat (per motius de defensa davant grups “pro vida” o de les lleis de l’Estat o per motius econòmics o afectius), denúncia pública de pràctiques dins les clíniques (tracte a la dona, etcètera), difusió de l’autoconeixement i pràctiques d’anticoncepció, atac a interessos dels grups pro vida, de l’Estat o de clíniques on es cometin possibles abusos; etcètera.

Tal i com he apuntat no ens conformem en reclamar drets o quedar-nos en la qüestió legal i això ho valoro molt positivament perquè és imprescindible. Tanmateix, cal abordar aquest debat amb el peus a terra, amb grans dosis de realisme ja que és una qüestió real i constant que afecta diariament a moltíssimes persones, cada dia més. És per això que cal fer un debat profund al mateix temps que actuem. El debat passa per valorar la possible i sempre desitjable autogestió de la salut, des de la sexualitat fins l’avortament, pros i contres, actualment i aquí és la millor opció? És per això que mentre ens defensem o ataquem els “pro vida” o l’Estat que persegueix o estigmatitza cal mantenir aquest debat i, al meu entendre, construir progressivament unes formes socials paral•leles que permetin autogestionar-nos la vida i, és clar, també la salut.

No desitgem que ningú hagi d’avortar, ni ens conformem en que l’avortament sigui solament legal. La llibertat ens ha de permetre construir la maternitat i/o paternitat que desitgem. Salut i anarquia!

Anuncis

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: