El dret a la vida… de les dones

La concepció d’un fill és un acte d’amor per la vida. Acte pel qual la natura, en el cas dels éssers humans, ha dotat exclusivament a les dones. En això, per tant, els homes tenen un paper de simples observadors i només hi poden participar externament, en la mesura que les dones els ho permetin. Aquest fet, en la societat masclista d’avui, s’ha pervertit de tal manera que resulta que és l’home qui es creu amb el dret a decidir sobre un tema que no només no pot conèixer, sinó que a més a més no li pertoca. Sembla que l’home hagi perdut els papers o, simplement, que hagi volgut apropiar-se d’una responsabilitat que no li pertoca per tal de tenir el poder d’oprimir a la dona. L’autèntic paper de l’home no és més que el de portador de les llavors que pot fecundar amb el seu amor cap a una dona. Serà un cop nascut el nou ésser, que haurà d’assolir la responsabilitat que li pertoca amb la paternitat, oferint tota l’atenció, la cura i l’amor que sigui capaç d’oferir als infants, per tal que puguin créixer amb salut.

papito

D’altra banda, em sembla d’una crueltat inhumana el fet que alguns col•lectius s’atreveixin a proposar l’adopció com a solució definitiva davant d’un embaràs no desitjat. En tot cas, aquesta ha de ser una decisió lliure de la dona, donat que qui ha concebut i a vist néixer un fill pot entendre que el vincle d’amor que es genera és d’una intensitat tan immensa que de passa tota racionalitat. La decisió de desprendre a una mare del seu fill em recorda les aberracions portades a terme als camp d’extermini nazis, quan en tallar el cordons umbilicals dels nadons acabats de néixer els arrencaven dels braços de les seves mares, que no els tornaven a veure mai més. Aquelles mares embogien per sempre i els seus crits de dolor encara es recorden avui a través dels testimonis que van presenciar aquells fets terribles.

Els drets dels no-nats que demanen certs grups socials no són més que un acte més de depreciació i mal tracte cap a la dona. Segons certs individus retrògrades i certes “sectes” de l’església catòlica, resulta que fins i tot les cèl•lules i els fetus, que són una part dependent d’un altra cos viu, ja tenen no només vida pròpia, sinó que també haurien de tenir drets, una idea grotesca que no s’aguanta. Em fan pensar en els espermatozous del món desfilant amb pancartes pels abocadors i les clavegueres, reivindicant els seus suposats “drets”.

Anuncis

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: